30/09/2018

1/10: Control

1 min

EN EL MÓN contemporani és molt difícil que passi una cosa si un estat no vol que passi. Té la voluntat i els mecanismes de control per imposar-se damunt la realitat. De vegades se li escapa alguna cosa, potser fins i tot molt rellevant, però puntual: l’acció incontrolable d’un petit grup de persones, una manifestació espontània i imprevista... Que passi el que va passar a Catalunya l’1 d’octubre de l’any passat és excepcional: que es faci un referèndum que l’Estat no vol que es faci, que ha dit al món que no es farà i que ha enviat milers de policies per impedir. Perquè un referèndum no és una manifestació espontània i imprevisible. És un esdeveniment anunciat, organitzat, que té un dia, uns col·legis escampats per tot el territori, unes urnes i unes paperetes. I hi participen, malgrat la repressió, dos milions de persones, sense altra violència que la de la policia. No sé si som conscients de l’excepcionalitat d’aquesta pèrdua del control efectiu del territori per part de l’Estat. Certament, els efectes no van ser els que s’esperaven. Però l’1 d’Octubre hauria de fer pensar, també a Europa: perquè un dia determinat la gent tingui més control sobre el territori que no pas l’Estat ha d’haver-hi un fons de molt i molt gruix.

stats