7/10: Nobel de la pau

PER A UN ESCRIPTOR, guanyar el premi Nobel de literatura és importantíssim, en termes de prestigi, de visibilitat i de vendes. Però no guanyar-lo, i sortir a les travesses que es fan cada any la setmana del Nobel, és un premi de consolació molt interessant. Els escriptors que surten a la llista ens els mirem tots plegats d’una altra manera. De vegades els descobrim. En altres ocasions, en modifiquem la valoració. I en alguns casos l’acaben guanyant. És important guanyar el Nobel. Però també és important que la gent sàpiga que un autor el podia haver guanyat, que n’és un candidat solvent, que és manifestament premiable, encara que no sigui premiat. Aquest any trobo que el Nobel de la pau ha estat molt ben donat, tant per les persones com per les temàtiques. Però el fet que el president Puigdemont fos en una llista de candidats in pectore publicada pel Times no és irrellevant. Sobretot per als qui s’han esforçat per presentar Puigdemont com un personatge excèntric, caricaturesc, estrafolari (bona part de la premsa espanyola). Ja no se’l poden mirar, i no el poden presentar, de la mateixa manera. Sortir a les travesses no és guanyar. Però és pujar un graó en la visibilitat, el prestigi, la credibilitat i l’eficàcia del que fas.