6/10: Prohibit pensar

TOTS ELS PARLAMENTS del món fan lleis vinculants en els àmbits en què tenen competència. I tot els Parlaments del món aproven resolucions en les quals emeten l’opinió sobre qüestions que no són competència legal seva. A través d’aquestes resolucions, els Parlaments fan saber què en pensen a les institucions que tenen la competència, i els demanen que ho tinguin present. Recordo no fa gaire una resolució del Congrés espanyol, a instàncies de Ciutadans, sobre les eleccions a Veneçuela, tema en el qual és obvi que el Parlament espanyol no té cap sobirania. I votacions al Parlament de Catalunya de resolucions sobre el dret a l’autodeterminació del Kurdistan, en què tots els grups van parlar i votar sense cap problema. Doncs ara el govern i la judicatura espanyols plantegen una mesura ben exòtica: prohibir-li al Parlament de Catalunya parlar de segons quins temes. La monarquia, la Guàrdia Civil, l’autodeterminació de Catalunya... Al Parlament català pots discutir sobre l’autodeterminació del Kurdistan, però no pots discutir sobre l’autodeterminació de Catalunya. No és que no es pugui decidir, és que ni tan sols es pot opinar. En segons quines matèries sagrades, al Parlament queda prohibit dir què se’n pensa. De fet, queda prohibit pensar-hi.