DIETARI VV

11/8: El rei i l’elefant

L’exhibició del privilegi i de la inviolabilitat abans sacralitzava les monarquies i ara les corca

Estic d’acord amb l’alcaldessa Colau quan diu que una de les coses que han fet més mal al rei emèrit, davant de l’opinió pública, és la foto al costat de l’elefant que acabava de matar. Més que algunes notícies sobre comissions i jocs de mans econòmics. Perquè aquella imatge repugnava la sensibilitat de moltes persones, més enllà del seu ideari polític. Però, sobretot, perquè la foto demostrava que Joan Carles I no sabia en quin món vivia. Es creia que vivia en el món on havien viscut els seus avantpassats familiars i polítics, on qui manava tenia dret a tot i tot se li havia d’aplaudir i de perdonar. La cacera d’un elefant i l’ostentació de la seva mort no és acceptable per a la sensibilitat de l’opinió pública occidental contemporània. I la monarquia viu de l’opinió pública. L’ostentació de la pròpia impunitat potser era un factor que feia més fortes les monarquies del passat, que vivien de la por i de la submissió. Però avui aquesta ostentació és antipàtica, ofensiva. L’exhibició del privilegi i de la inviolabilitat sacralitzava les monarquies d’abans. Corca la imatge de les monarquies actuals. Aquella foto feia ràbia. I un rei que vol continuar sent rei no pot fer ràbia. O li acaba passant el que li ha passat, i el que li passarà.