27/12: El sepulcre del Cid

Fa més de cent anys, Joaquín Costa deia que la regeneració d’Espanya exigia “escuela, despensa y siete llaves al sepulcro del Cid”. Republicà, reformista, creia, doncs, que la incorporació d’Espanya a la modernitat europea, de la qual havia quedat al marge, demanava resoldre problemes bàsics, però també abandonar una història sentimental construïda damunt de mites contraris a l’esperit il·lustrat. Des del Cid Campeador fins a la Santa Inquisició. En un segle, Espanya ha avançat molt en despensa i força en escuela. Però no ha tancat sota set claus el sepulcro del Cid. El franquisme el va mantenir ben obert. I la vergonya del franquisme en va ajustar algunes portes, però sense arribar-les a tancar. Ara, de sobte, amb la crisi d’identitat provocada per la qüestió catalana –que té paral·lelismes amb la del 98, en aquest sentit–, Espanya exhibeix amb orgull tots els sepulcres del Cid oberts, en una reedició (més que revisió) de la seva història mítica, que ha tingut l’expressió més sonada en el llibre d’Elvira Roca Barea sobre la llegenda negra i que revifa amb tot un programa de produccions mitificadores. Si Joaquín Costa tenia raó, si la regeneració espanyola demanava set claus al sepulcre del Cid, sembla que continua sent impossible.