18/09: "Espanya té pànic al referèndum escocès. No tan sols al resultat, que també…"

…sinó al fet mateix que se celebri. Però com que no pot impedir-lo, intentarà minimitzar les seves conseqüències sobre Catalunya a partir d’una vella màxima: si no pots vèncer l’enemic, fes veure que és amic. Així, a partir d’avui el referèndum escocès els semblarà la mar de bé, però diran del dret i del revés que Escòcia i Catalunya no tenen res a veure. Buscaran totes les diferències històriques, geogràfiques, religioses, climàtiques, geològiques… Oblidant que Cameron no va acceptar el referèndum escocès per res d’això, sinó perquè havien guanyat les eleccions a Escòcia els qui el volien. I Espanya farà servir l’argument més lamentable i cínic de tots: que la gran diferència és que el referèndum escocès és legal i pactat (i per tant bo) i la consulta catalana és il·legal i unilateral (i per tant dolenta). Com si els escocesos haguessin triat fer-lo legal i els catalans il·legal. Com si la diferència no fos només entre les actituds de Londres i Madrid. L’argument espanyol és esotèric. D’una banda diuen: només són acceptables els referèndums legals i pactats. D’altra banda ens diuen: mai pactarem cap referèndum i mai permetrem que sigui legal. Doncs visca Escòcia.