05/09/2020

6/9: Exclòs excloure

1 min

Del maig del 68 va fer fortuna un eslògan llibertari, que volia ser -espero- més que un joc de paraules: “Prohibit prohibir”. Una possible variant d’aquest eslògan, també optimista i llibertària, podria ser “Exclòs excloure”. Em sembla un bon consell per a tots aquells moviments polítics que aspiren a articular majories per aconseguir victòries democràtiques. Per tant, un bon consell a l’independentisme català. Li seria útil perquè paradoxalment la dinàmica política a l’interior del bloc independentista (si és que existeix com a bloc) en els últims tres anys ha estat precisament l’exclusió: amb aquests, no, mai i enlloc. Dic paradoxalment perquè figura que tot l’independentisme està d’acord que el que li fa falta és incloure, per créixer. Però la pràctica ha estat l’estigmatització d’uns o altres, de vegades amb l’excusa -més excusa que no pas raó, diria- que per incloure els de fora calia excloure alguns dels que ja eren dins. En una mena de versió laica de la que és per a mi la paràbola evangèlica més injusta i incomprensible, la del fill pròdig: estar disposat a maltractar els que ja tens perquè comptes que això atraurà els que no tens. No perdonar als de dins el que acceptes als de fora. A més de ser injust, mai no funciona.

stats