29/9: Han perdut, però no ho volen saber

Qui escriu les regles del joc no perd mai. Si guanyes les eleccions com es guanyen a tot el món, et diuen que havies de tenir la majoria dels vots; si els tinguessis, et dirien que calen els dos terços, com per modificar l’Estatut; si tinguessis els dos terços, et dirien que han de ser sobre el total d’electors, no de votants; si també ho tinguessis, et dirien que tant se val, que la unitat d’Espanya no es pot posar a votació... El nacionalisme espanyol està acostumat a fixar les regles del joc i per tant a guanyar sempre, sigui quin sigui el resultat. Però té un problema: les seves regles del joc no són les que fa servir tot el món. Per això la diferència entre les portades del diaris d’aquest dilluns. No són les regles del joc de la societat catalana. No són tampoc les del món democràtic. En les regles que fa servir tot el món, quan una proposta independentista guanya les eleccions, té majoria absoluta al Parlament, guanya a totes les comarques i a totes les capitals de comarca del país, no pots fer com si sentissis ploure. Amb resultats electorals de forces independentistes inferiors als de diumenge, la Gran Bretanya i el Canadà van acceptar referèndums d’autodeterminació pactats i vinculants. Són unes altres regles del joc.