13/9: Iglesias ha saltat de populista a piròman

Quan Iglesias demana el vot per acabar amb la casta, o per odi a Mas, o en nom dels de sota, fa de populista. Diria que ell mateix, hereu de tradicions llatinoamericanes en aquest sentit, acceptaria la definició. Quan Iglesias demana el vot als que estan orgullosos dels seus avis andalusos o extremenys, i per evitar que esdevinguin invisibles a Catalunya, està fent de piròman. Cridar explícitament al vot ètnic a les eleccions catalanes, demanar el vot a la gent segons el lloc d’on eren els seus pares, és indecent. En un país que ha estat sempre d’immigració, polititzar els orígens és convidar al trencament i a la balcanització. No ho ha fet mai ningú, de cara. No ho ha fet el catalanisme polític. No ho ha fet l’esquerra catalana, al contrari, ha buscat evitar-ho, i aquesta és una de les grans herències del PSUC. (A Sabadell van aparèixer en unes eleccions unes crides a “no votar el partido de los catalanes”... contra el PSUC d’Antoni Farrés.) Com també el catalanisme i l’esquerra catalana han evitat que la immigració actual esdevingués argument electoral. Hi ha coses amb què no es juga. Només hi juguen els piròmans, als quals els agraden els incendis destructors i els enorgulleix provocar-los.