DIETARI VV

23/9: Inviolable

No he sentit cap argument sòlid que fonamenti moralment, políticament, la inviolabilitat del rei, que resulta molt estranya en el segle XXI

L’article 56.3 de la Constitució espanyola diu que “la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”. A partir de la iniciativa de retirar alguns dels molts aforaments que preveu la legalitat espanyola, diuen que s’ha encetat un debat sobre aquesta inviolabilitat del monarca. No el veig per enlloc, el debat. Un debat és una confrontació d’arguments. I no he sentit cap argument sòlid que fonamenti moralment, políticament, aquesta inviolabilitat, que resulta molt estranya en el segle XXI. Per què convé al bé comú dels ciutadans que la figura del monarca estigui exempta de responsabilitat? Al rei sí que li convé, però ¿què s’hi guanya en bon funcionament i prestigi de les institucions, en equitat, en transparència, en justícia, consagrant aquesta estranyíssima excepció? Ni tan sols hi ha arguments utilitaristes -és injust, però útil- que tinguin alguna possibilitat de ser presos en consideració en un debat. Com tantes coses en la Constitució, són així perquè sí. Perquè no es poden debatre. Perquè formen part d’una transició que era, de fet, una transacció, i el pacte va ser deixar certes coses eternament fora del que és possible debatre. Perquè sí. Però ho diem als nens, de ben petits: perquè sí no és mai una resposta.