12 /9: L’adversari és ara el pànic i el vertigen

Fins ara, bona part de l’estratègia de l’independentisme era convèncer els qui volen un canvi que la independència és un canvi molt més gran i més ambiciós que qualsevol altre dels que es proposen en campanya. I havia de ser així. Però ara, aquests últims dies decisius, caldrà convèncer també els qui poden sentir pànic o vertigen davant de la profunditat del canvi que suposa la independència que això és una revolució, però una revolució tranquil·la, pacífica i ordenada. Hem dedicat un cert temps (i calia) a convèncer els qui, en principi, pensaven que la independència era poc canvi. Ara hem de convèncer també aquells a qui els pot semblar massa canvi. És tan clar que ara aquest és el sector determinant que l’adversari és en aquesta fase el pànic i el vertigen, que no és estrany que els sectors més contraris a la independència siguin els que facin circular les previsions més optimistes per a l’independentisme el 27 de setembre. Combinades amb les dosis corresponents d’apocalipsi, es tracta de provocar el pànic dels votants potencials del no i el vertigen dels votants potencials del sí. L’antídot: el canvi que es proposa és revolucionari; les maneres, endreçades.