3/9: Lluís Pasqual

CREC QUE LLUÍS PASQUAL ha estat un gran director del Teatre Lliure i que el balanç cultural del seu pas per la direcció és molt positiu. Poso un èmfasi especial en aquesta opinió personal, perquè tinc la sensació que en la polèmica dels últims mesos s’ha parlat de tot menys d’això. S’ha discutit sobre l’edat, sobre el gènere, sobre el caràcter, sobre la durada del mandat, sobre els mètodes.... I no s’ha parlat gairebé gens dels resultats i del balanç (cultural i social) de la gestió. I això em sembla molt injust per a Lluís Pasqual. Però em sembla també una mancança greu en el debat sobre com ens hem d’organitzar en l’espai públic, no tan sols cultural. En l’espai públic (al contrari que en el privat) ens hem obsessionat en els perfils i en els procediments. En com s’han de fer les coses. I molt poc en els resultats, en els balanços. En què s’ha fet i en què s’ha de fer. No dic que uns bons resultats justifiquin uns mals procediments (i no em refereixo a aquest cas). Però no crec que sigui desitjable debatre com si els resultats ens importessin un rave, com si fos ben igual sempre que els procediments siguin impecables. Lluís Pasqual ha estat un molt bon director del Lliure. I sent així, que hagi dimitit no és una bona notícia.