18/9: No m’agrada la portada de ‘Charlie Hebdo’ sobre els refugiats

Molts de vostès la deuen haver vista: un dibuix a partir de la foto del nen mort a la platja que tant va sacsejar tothom. Quan va haver-hi l’atemptat contra Charlie Hebdo, alguns vam expressar el nostre condol i indignació però no ens vam posar l’adhesiu “ Je suis Charlie ”. Per una discrepància important: Charlie Hebdo creu que no hi ha d’haver res de sagrat davant la llibertat d’expressió i l’exercici de l’humor. I alguns creiem que hi ha alguna cosa sagrada. En el meu cas, com a persona no creient, el dolor de les persones. Això em sembla sagrat i, per tant, crec que no hauria de ser profanat. En general no em fa una gràcia especial que la gent es rigui de les conviccions dels altres (una cosa és discutir-les i discrepar-ne, l’altra burlar-se’n). Però el que em sembla sagrat és el dolor humà. En català sempre s’ha dit, per referir-se a algú que no respecta res, que “es fot del mort i de qui el vetlla”. Com dient que això, riure’s del mort però també de qui pateix per una mort aliena, és el màxim, el cas extrem. No m’agrada la portada de Charlie Hebdo amb el nen mort. No crec que s’hagi de prohibir de cap manera. Però reivindico el meu dret que no m’agradi, i a dir-ho.