19/9: No es poden canviar les regles del joc a mitja partida

A l’independentisme català se li recorda cada dos per tres que s’han de respectar les regles del joc, en democràcia. Però llavors no es poden anar canviant les regles del joc mentre la partida s’està jugant. I no pot ser que l’àrbitre que certifica si les regles s’estan complint o no sigui un dels jugadors. El govern del PP canvia les regles del joc, escrites, enmig de la partida quan modifica el paper del Constitucional contra el president Mas. Però es canvien també les regles no escrites. Primer, se’ns va dir que les eleccions catalanes no podien ser plebiscitàries. Quan tothom acaba entrant per la força dels fets en la lògica plebiscitària, se’ns diu que no es poden considerar guanyades si tens només la majoria dels escons, que cal també la majoria del vots. Quan la majoria dels vots sembla assolible, se’ns diu que caldrien els dos terços. Com l’horitzó, les regles del joc van variant: sempre una mica més lluny. Potser perquè de fet no són regles del joc, sinó regles per evitar el joc. Destinades a fer que no puguem jugar. I quan s’obre una escletxa i resulta que es pot jugar una mica dins de les regles, cap problema. Es canvien. Es tanca l’escletxa. Perquè no hi hagi cap joc possible.