16/9: Picaresca

A ESPANYA, i a part del món mediterrani, és hegemònica una cultura política basada en la picaresca: la cultura del colar-se. A bona part de l’Europa del nord és hegemònica una cultura d’arrel protestant, més puritana: la cultura del demanar tanda. Certament, arreu hi ha de tot. Però no en les mateixes proporcions. La picaresca està arrelada en la relació espanyola entre el públic i el privat, des de l’alta política fins a la manera de conduir. No és una qüestió de lleis. Les mateixes lleis donen resultats del tot diferents segons la cultura política. De vegades a l’Espanya de la picaresca s’han fet lleis tan ultrapuritanes que eren impossibles de complir, amb la confiança que ningú no les compliria mai i que la picaresca ja ho arreglaria per sota. Tota la qüestió dels màsters falsos i dels currículums inventats forma part d’aquesta picaresca, de no respectar la tanda a la cua, de voler-se colar. I la cultura de la picaresca es vincula a la cultura del privilegi: tenir un cap d’estat inviolable, per exemple. Ara amb això dels màsters rodaran alguns caps. Però la cultura de la picaresca sobreviu. Entre altres coses perquè algunes de les queixes escandalitzades per això dels màsters són tan picaresques com les actituds que diuen que denuncien.