9/9: Un 43 o un 64 per cent dels catalans viuen en un municipi per la independència

Em dirà el lector: home, no és igual que sigui un 43 que un 64. Ara o l’endemà de les eleccions, quan s’hagi d’explicar a Madrid i a Europa, no és igual dir que els catalans que viuen en municipis adherits a l’Associació de Municipis per la Independència no arriben ni a la meitat que dir que són els dos terços. És tan important la diferència que això, ser o no ser a l’AMI, ha estat clau en alguns pactes municipals, com a Lleida (entre PSC i C’s per no ser-hi) o a Terrassa (entre PSC i CiU per ser-hi). Doncs la diferència entre que siguin un 43 o un 64 era si Barcelona s’hi apuntava o no. Els diaris de Madrid només podien titular (tal com van fer) “Sólo el 43 por ciento de los catalanes vive en pueblos independentistas” si, a l’Ajuntament de Barcelona, l’adhesió no es posava a votació o no obtenia la majoria absoluta. En altres paraules, si Barcelona en Comú votava que sí a l’adhesió, el titular seria el dels dos terços. Si impedia votar-ho, votava que no o s’abstenia (en la pràctica és igual una cosa que l’altra), el titular seria “No arriba ni a la meitat”. I BComú va optar per aquest titular. No és un error del sobiranisme. És un torpede a la seva línia de flotació.