14 de setembre: "Ens convé que guanyi el sí a Escòcia? No ho tinc clar"
Des d’una mirada internacional, cap dubte. El sí escocès demostraria que la independència és possible dintre de la UE i que totes les amenaces d’enviar un nou estat a les tenebres exteriors no es poden complir. El realisme polític faria que l’Escòcia independent tingués aviat un lloc raonable a Europa i al món. Des d’una mirada interna catalana seria tot això i, a més, una injecció d’esperança. Em preocupa només la lectura espanyola. M’imagino una trucada de Rajoy a Cameron: “Molt fer-te el demòcrata i criticar la meva intransigència, però tu has perdut Escòcia i en canvi jo, fent-me el fatxa i l’immobilista, encara tinc Catalunya. I el món tampoc m’ha renyat gaire”. Un sí escocès combinat amb la prohibició del referèndum català crearia a Espanya la idea que és més rendible ser intransigent que demòcrata. Que la seva estratègia de mà dura obté més bons resultats que la comprensió dels britànics. Si la comunitat internacional tracta igual els estats que permeten la democràcia que els que la impedeixen, pensarien que surt més a compte impedir-la. (La solució no és que perdi el sí a Escòcia, sinó que la comunitat internacional premiï la democràcia i castigui la intransigència.)
