7 de setembre: "Les bones expectatives del referèndum escocès poden crear..."

...la sensació -ingènua o malintencionada- que Escòcia (o els seus dirigents) ha jugat millor les seves cartes que Catalunya (o els seus). O que tenien cartes millors. No ho crec. Al contrari, crec que les cartes de Catalunya eren millors: més consciència col·lectiva, més cohesió social, millor combinació d’elements culturals i econòmics. La gran diferència no és quines cartes tenen Catalunya i Escòcia i qui en pensa les jugades. La gran diferència és contra qui juguen. Amb Londres hi ha partida. Amb Madrid, no. Londres juga les seves cartes. Madrid només les juga per sota la taula, i impedeix la partida oberta. La comparació és impossible. Dit això, en la partida escocesa, l’evolució de les enquestes, que han passat a preveure un resultat molt ajustat, demostra que en un país democràtic, amb un debat obert i amb una confrontació dura però clara dels arguments, la independència d’un nou estat a l’Europa Occidental no és una follia excèntrica i anacrònica incapaç de convèncer ningú. Al contrari.