15/9: La repressió segons Iceta

MIQUEL ICETA ha dit: “No es pot parlar de repressió contra l’independentisme quan centenars de milers de persones es manifesten sense cap obstacle”. Em sembla que s’ho mira malament. Per afirmar que un estat persegueix i reprimeix la dissidència no cal que estiguin a la presó tots els dissidents. Només cal que n’hi hagi un, que sigui a la presó per ser dissident. No cal fer un capmàs, una estadística, a veure si n’hi ha més a dins que a fora. N’hi ha prou amb un sol cas. Aquí i a qualsevol lloc del món. Dir que hi ha repressió espanyola contra l’independentisme no exigeix que tots els independentistes siguin empresonats, n’hi ha prou que una sola persona estigui a la presó per ser independentista. I si se’m permet un afegitó redundant, per ser-ne i per exercir-ne pacíficament. I, al meu parer, de persones que són a la presó per ser independentistes i exercir-ne pacíficament n’hi ha unes quantes. La repressió no es mesura pels casos en què no s’aplica. Es jutja pels casos en què sí que s’aplica. Si vol un debat sobre la repressió, no l’ha d’il·lustrar amb la foto de la plaça d’Espanya (on, per cert, diuen alguns diaris que no hi havia gairebé ningú). La foto és la de Lledoners i les altres presons. I la del Suprem.