Misc 02/08/2014

El jove líder del PSOE es va equivocar

i
Vicenç Villatoro
2 min

Dilluns, 28 de juliol. El nou líder del PSOE, Pedro Sánchez, es va equivocar d’una manera decebedora en la seva primera intervenció oficial sobre Catalunya. Tenia l’ocasió de triar, i al meu parer va triar la banda equivocada. No ja entre favorables i contraris a la independència. Ni tan sols entre partidaris i contraris a la consulta. Podia triar entre el bàndol dels qui són capaços de respectar les posicions dels adversaris i els qui no respecten l’opinió d’un nombre molt considerable de ciutadans i opten per ridiculitzar-los i anatemitzar-los. Va triar la manca de respecte. I la qüestió catalana és també una qüestió de respecte. I, més en general, la democràcia també és una qüestió de respecte al que pensen els ciutadans. En aquest sentit, Pedro Sánchez va fallar i va decebre. No pas com a aliat del sobiranisme, que no s’esperava que ho fos. Com a demòcrata i com a socialista.

Dimarts, 29 de juliol. És emocionant veure el carinyo amb què els mitjans espanyols més antisocialistes tracten el jove líder del PSOE, Pedro Sánchez. Per exemple en la seva entrevista d’ahir amb Rajoy. ¿És que Sánchez és el líder de l’esquerra que agrada a la dreta? Només en part. Fa un temps se l’haurien carregat, poc o molt, d’ofici. Però sobretot després de les europees ha canviat l’eix de la política espanyola. Ara ja no és l’alternança entre dreta i esquerra, sinó la defensa del que podríem anomenar el bloc dinàstic (més enllà del bipartidisme) i, sobretot, la defensa contra l’independentisme català. I aquí necessiten el PSOE. Mentre els doni el titular que demanen -“ Sánchez apoya a Rajoy contra Mas -, al líder socialista li perdonaran qualsevol concessió retòrica esquerranosa. Més, els hi aplaudiran: serveixen, de passada, per disputar el terreny a Esquerra Unida i Podem.

Dimecres, 30 de juliol. Crònica avantmatx: la reunió entre Rajoy i Mas ha estat dissenyada per l’Estat per escenificar la humiliació del president Mas. Per fer visible un cop de porta als nassos, com el que en el seu dia el Congrés espanyol va clavar a Ibarretxe. Com que Mas no va anar al Congrés quan es discutia la cessió de la competència per convocar la consulta, han volgut fer-lo visible en la reunió d’avui, amb llum, taquígrafs i trompetes. I a més, casualitat o no, l’afer Pujol els ha ajudat a crear l’escenografia i el clima més propicis per dur a terme aquesta humiliació. Però a partir d’aquí, el partit s’havia de jugar. Mas té una gran força: el cop de porta als nassos no li fa por. Al contrari, el no de Rajoy, la seva rigidesa aspra, legitima el procés i la via que ell representa. Resultat? Imprevisible. Però pot ser que Rajoy hagi guanyat avui a Espanya i Mas a Catalunya. I al món?

[Les entrades de ‘Dietari VV’ de dijous, divendres i dissabte es publicaran al diari de demà]

stats