20/04/2018

21/4: Adeu a ETA

1 min

EscriptorVisc la dissolució d’ETA com una victòria. Durant molts anys vaig participar en unes tertúlies polítiques a Radio Euskadi. Les enyoro. Em vaig fer un tip de barallar-me amb gent de l’esquerra abertzale que defensaven la violència etarra. Jo hi defensava, per repugnància moral a la violència, la via pacífica i democràtica cap a la independència, la justícia i la llibertat. Normalment hi havia també a la tertúlia algun unionista que deia que en una democràcia com l’espanyola totes les idees es podien defensar si es feia pacíficament. Han passat els anys. S’ha vist que l’unionista mentia: tan terroristes li semblen ara les urnes com llavors les armes. I el defensor de la violència ha hagut de recular, en part perquè ETA ha estat derrotada militarment (és el risc, quan jugues a la lliga militar) i en part perquè ha vist que amb la via catalana, pacífica i democràtica, es podia arribar molt més lluny. Aquest antic tertulià no ha renunciat al seu independentisme, sinó a la violència. Per tant, no ha fet seva la posició de l’unionista sinó –perdonin la immodèstia– la meva. Per això ho visc com una victòria. Uns anys després, de tots tres, soc l’únic que pot continuar defensant exactament el que defensava llavors, amb la mateixa convicció. O més.

stats