1/8: Atac xenòfob

SI ARRIBA A LA REDACCIÓ d’un diari la notícia que en una capital europea s’ha atacat un autobús d’estrangers pel fet de portar gent de fora, molt probablement el titular serà: “Atac xenòfob”. L’adjectiu és difícilment discutible: la xenofòbia es defineix precisament, per etimologia i per ús del terme, com a odi o rebuig a l’estranger, al que ve de fora. Llavors, potser algú voldria matisar que de fet no es tracta d’un rebuig genèric de tots els estrangers, que és només d’alguns de concrets per la seva condició o per la seva activitat. O que de fet no es tracta d’un rebuig a les persones vingudes de fora sinó d’una qüestió de concepte, de model, de creure que la vinguda d’aquestes persones de fora (o d’un volum que es pensa que és exagerat i excessiu de persones vingudes de fora) té un impacte cert, que es considera negatiu, sobre els nostres costums, els nostres hàbits, la nostra situació econòmica i laboral... Però això no canviaria el titular, perquè gairebé sempre la xenofòbia va acompanyada d’aquesta mena de consideracions i de matisos. Llavors potser algú ens diria que en algunes ciutats d’Europa, com a Barcelona, d’això se’n diu turismofòbia. Bé, podríem respondre, és només una qüestió de noms. Però els fets són els fets.