27/8: Les bicicletes i les normes

AVUI, MENTRE DINAVA, m’he trobat al Raval, a Barcelona, un vianant que travessava un carrer de direcció única, després de mirar que no vingués ningú per la banda per on podien venir. No ha vist, per tant, la bicicleta que avançava a tota pastilla en contra direcció. S’ha salvat pels pèls de ser atropellat, però no pas de la terrorífica esbroncada que li ha clavat el ciclista, des d’una infinita superioritat moral. Llegeixo que alguns ajuntaments volen canviar les normes de circulació perquè afavoreixin més les bicicletes. Ho podríem discutir. Però no cal discutir res si al cap i a la fi uns quants ciclistes pensen que aquestes normes no s’han de complir, que no fan per a ells, que la bicicleta té barra lliure. Si no s’aturen als semàfors, si poden anar contra direcció, si consideren equivalent anar per la vorera que per la calçada, llavors tant se val que la normativa sigui més o menys generosa. Certament, tots els actors de la circulació tenen un percentatge d’indisciplina. Però diria que els ciclistes en tenen més perquè no comparteixen ni la fragilitat del vianant ni la mala consciència que culpa l’automobilista. Discutim les normes per a les bicicletes. Fem-les, si cal, més generoses. Amb una condició: que no se les saltin.