27/10: El cop d'estat

EscriptorTradicionalment, en les democràcies, el discurs polític es construïa al Parlament. Allà respectava unes certes formes, una mínima exigència de rigor i de precisió. A partir d’aquí, se’n fabricaven versions extremes per ser utilitzades en els mítings, en les tertúlies, en els editorials incendiaris dels mitjans 'hooligans'. Però això era un subproducte per a la propaganda, una versió exagerada, deixada anar pel broc gros, per escalfar les masses. L’altre dia Pablo Casado va consagrar el canvi total d’aquest esquema: ara el discurs polític es construeix a les tertúlies, i es porta al Parlament. Les expressions 'cop d’estat' i 'colpistes', per parlar del procés català, neixen en l’entorn tavernari i descordat d’unes tertúlies que tenen per llei veure qui la diu més grossa i en què la mesura i el rigor són termes desconeguts. Són expressions que pertanyen a la propaganda barroera, al to mitinguer per a convençuts en què cada discurs ha d’atiar una mica més la foguera per aconseguir els mateixos efectes incendiaris. Doncs Casado agafa aquestes expressions situades de natural en la perifèria 'cutre' de la política i les situa en el centre: converteix una intervenció parlamentària en un míting o en comentari eixelebrat de tertúlia. Degrada, encara més, la política.