20/6: Cortesans

No és fàcil quadrar els conceptes de democràcia i de monarquia. Si la democràcia representativa es fonamenta en la lliure elecció dels governants per part de la ciutadania, costa de casar amb l'existència d'una figura que no és elegida i que té la naixença com a únic mèrit. Per quadrar això tan difícil de quadrar, les monarquies constitucionals han trobat una fórmula, que no és perfecta, però que minimitza la contradicció: el rei regna, però no governa. És a dir, no té cap paper actiu, sinó purament simbòlic. Ara que el rei d'Espanya celebra el seu aniversari com a rei, han sortit alguns articles que l'adulen precisament per fer allò que no ha de fer, en una monarquia parlamentària: per ser un actor polític, per prendre partit, per actuar a favor d'unes determinades idees. Mal favor. Se l'adula per fer el que li està expressament vedat. Que és el que va fer, posem per cas, el 3-O. Perquè una monarquia pugui conviure amb una democràcia, és imprescindible que no governi. Que ni mani ni pretengui manar. Si algú a qui no tria ningú i que no és ni políticament ni jurídicament responsable dels seus actes vol manar i mana, contradiu els valors de la democràcia. I es nota quan un rei mana, perjudica i afavoreix, perquè genera cortesans.