15/11/2017

16/11: Ens en sortirem

1 min

LA INDEPENDÈNCIA és un objectiu possible i no hi ha cap motiu per renunciar-hi. Amb els esdeveniments dels últims mesos, l’independentisme ha après que el camí és llarg i complicat. No ha de tenir pressa. Però a canvi ha de tenir tenacitat, constància. No hi ha dreceres màgiques. Hi ha una estratègia llarga en què es combinen la capacitat de mobilització popular, l’acció persistent de govern, la unitat de forces i la recerca de visibilitat internacional, que ha de permetre, d’una banda, ampliar el cercle intern dels convençuts i, de l’altra, anar estovant lentament la resistència a través dels impactes en l’opinió pública internacional i també en l’espanyola. Lent? Qui havia dit que seria ràpid? Es tracta de no renunciar a res, de no llençar prematurament a la paperera de la història ni les opcions estratègiques bàsiques (no vol dir que tot s’hagi fet bé, però les línies essencials són aquestes), ni les organitzacions, ni els lideratges que han anat percudint sobre una realitat d’aparença inamovible per anar-hi fent forat. L’acció, la percussió pacífica, ha de ser tenaç i continuada, perquè també la repressió ho serà (s’està veient cada dia). El temps és un vent que bufa a favor, però el vent a favor només s’aprofita si tens la vela posada.

stats