23/9: L’error d’Ayuso

Des que el canceller Schröder va guanyar unes eleccions que tenia perdudes gràcies a posar-se unes botes d’aigua en les inundacions a Saxònia, les situacions dramàtiques han passat a ser considerades una oportunitat per molts polítics. I a partir d’aquí, n’hi ha que han volgut polititzar les catàstrofes per convertir-les en un examen a favor seu. És el que va fer la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, des del primer moment de la pandèmia: posar-ho al centre d’una operació política. Però Schröder va guanyar les eleccions gràcies a les botes d’aigua perquè va aconseguir transmetre amb elles una imatge de sensibilitat humana i d’eficiència tècnica barrejades. Els polítics creixen en les catàstrofes quan transmeten sensibilitat i eficàcia. Però Ayuso no ha transmès ni una cosa ni l’altra. Sensibilitat, ben poca, amb uns confinaments sospitosament selectius. I eficàcia tampoc: els números canten. Ella va creure que venent ideologia i banderes en tindria prou. I no n’hi ha prou. Schröder no va vendre ideologia. La ideologia abstracta (ni la seva ni cap altra) no consola ni cura. I si has convertit una catàstrofe en un examen polític, traient pit i fent el fatxenda, quan no te’n surts n’acabes obtenint un enorme càstig polític.