6/9: Fer política

EscriptorLa independència de Catalunya és un objectiu polític (legítim) que s’ha d’aconseguir fent política. Crec que és un objectiu que s’aconseguirà, després d’un procés que serà llarg, tens i oscil·lant. Per fer-ho, l’independentisme haurà de mantenir el caràcter pacífic i democràtic, haurà d’anar incrementant a poc a poc el perímetre, incloent més que excloent o expulsant, i haurà de practicar les virtuts de la constància (que no és igual que la paciència) i la cohesió (que no és igual que la unanimitat). A partir d’aquí, es tracta de ser clar i no enganyar amb els objectius finals (ni amb els costos) i ser capaç de fer política cada dia. A les institucions i al carrer, a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món, i fins i tot davant dels tribunals quan et jutgen injustament. Fer política és proclamar, reivindicar i negociar, tot a la vegada. Tal com l’he llegit, m’ha semblat que el discurs del president Torra oferia fermesa en els objectius i en les conviccions (la llibertat dels presos és també un objectiu) i demanava marge per fer política. Perquè en fem tots. Se’n fa governant i també manifestant-se i votant, i diria que aquestes dues coses les haurem de continuar fent moltes vegades. I posats a fer política, l’any que ve hi ha municipals.