2/2: O blanc o negre

¿Pot ser una mateixa cosa, al mateix temps, totalment blanca i totalment negra? Els pròxims dies veurem un intent de demostrar que sí, que pot ser. El PP, Ciutadans i Vox avalaran la formació d’un govern de dretes a Andalusia, amb una majoria parlamentària de tres socis. Doncs d’això uns en diran que és un pacte i uns altres que no. Ciutadans dirà que no ho és, perquè sap el cost d’imatge que té abraçar-se amorosament amb l’extrema dreta explícita. Però Vox, parlant del mateix, dirà que evidentment que és un pacte, perquè vol evitar quedar-se aïllat a través dels cordons sanitaris que a Europa s’han creat contra l’extrema dreta. Certament, Ciutadans ho té més complicat, per argumentar. Perquè en aquesta operació dona i rep els beneficis d’un pacte: obté poder i dona alguna cosa rellevant a canvi. Haurà de fer més filigranes retòriques (Valls n’és especialista, però aquesta vegada és molt difícil). Dirà que és un regal o que qui ha pactat amb Vox és el PP. Tant se val: un pacte amb intermediari continua sent un pacte. Al final serà allò que els electors i els observadors internacionals creguin que ha estat. O blanc o negre. I si té els procediments, la lògica i els efectes d’un pacte, és un pacte. Com diuen en castellà, blanco y en botella.