3/6: George Floyd

Tots hem dit que al món de després del coronavirus tindríem grans esclats de tensió social. I ja en tenim un, de molt important: el moviment d’indignació per l’assassinat d’un xicot negre, George Floyd, a mans de la policia de Minneapolis. No és inútil subratllar quins han estat els motors d’aquesta onada de protestes, que ha tingut formes d’expressió molt diverses: ha estat una protesta a favor dels drets civils, de les llibertats individuals, en contra de l’abús de poder dels cossos de seguretat i amb un detonant de caràcter comunitari, racial. És important subratllar-ho perquè s’havia dit que la crisi del coronavirus portaria una demanda de més autoritat, de més Estat, més poderós i més controlador de les llibertats i els drets individuals. I de moment aquesta gran protesta, amb una causa tan legítima, va en la direcció contrària: desconfiança en els cossos de seguretat, en l’Estat i en els poders establerts, reivindicació de drets i de llibertats contra l’abús de poder i l’autoritarisme. I sobre el material explosiu de la fractura comunitària. Ens deien que la gent sortiria al carrer demanant més autoritat. De moment, surt a exigir més llibertat i més drets. I expressant una desconfiança respecte a l'estat francament comprensible.