DIETARI VV

23/5: La gran bandera

Els ludòpates i els estafadors s’agraden tant que no abandonen la partida quan guanyen

Quan els dirigents de Ciutadans van sortir a justificar el pacte amb Pedro Sánchez per renovar l'estat d’alarma, no van explicar les mesures sanitàries o econòmiques que havien aconseguit arrencar. Van sortir dient que gràcies al pacte no hi hauria taula de negociació amb Catalunya. El pacte no va ser entre un partit socialdemòcrata i un de liberal. Va ser entre el govern i el partit especialitzat en la defensa de la unitat de la pàtria, en competència i a la vegada en col·laboració amb Vox. Un partit desesperat obté visibilitat, suport mediàtic i potser sortides personals, a canvi d’avalar ara el govern que havia combatut ferotgement. I què obté Pedro Sánchez? Alguna cosa més que els vots que li fan falta per a l’estat d’alarma. S’havien començat a muntar manifestacions contra el seu govern plenes de banderes espanyoles. Com dient-li que no era prou espanyol, que no estava prou compromès amb la idea hegemònica d’Espanya. Doncs desactiva els qui protesten contra ell amb la bandera, pactant amb el partit del patriotisme. Amb el que té la bandera més grossa. (La jugada era rodona. Llàstima, per a ells, de la relliscada amb Bildu: els ludòpates i els estafadors s’agraden tant que no abandonen la partida quan guanyen. Fins que es passen tant que perden.)