01/08/2016

2/8: La història està sent generosa amb Felipe González

1 min

EN UN MOMENT en què es discuteixen amb duresa les regles del joc de la política espanyola dels anys vuitanta i noranta (i els dirigents que les aplicaven), és sorprenent que Felipe González aparegui en els debats polítics actuals com una figura beatificada, per damunt del bé i del mal. Parla convençut de representar el sentit d’estat (potser la raó d’estat), des d’una absoluta autoritat moral. González pot fer de portaveu de l’establishment perquè la història està sent molt generosa amb ell. I certament té en el seu balanç moltes coses positives, va representar una gran esperança i un canvi. Però també en té de no gens positives: els casos Rubio i Roldán són els exemples més aparatosos de corrupció de la Transició. I sobretot hi ha el GAL, que no és tan sols un cas de corrupció (que ho és) sinó també de guerra bruta antidemocràtica. Amb aquest historial ambivalent, sembla que González hauria de conformar-se amb un paper més discret i no presentar-se com un líder moral au-dessus de la mêlée. Ha estat tractat amb una indulgència i un oblit dels aspectes foscos que no s’han aplicat a tots els dirigents del seu temps. Potser perquè la història l’escriuen, si no els vencedors, els qui van guanyant.

stats