16/2: Minut i resultat

El judici del Procés tot just acaba de començar, i serà molt llarg. Després de tres dies, la sensació és que se li farà llarg, sobretot, a l’unionisme, si el que s’ha vist fins ara es confirma. De fet, és visible la incomoditat de l’unionisme mediàtic: amaga el judici tant com pot, senyal que no li va bé. Si el seu horitzó òptim era que tot plegat es veiés com una acorralament dialèctic i una humiliació pública dels acusats, això no està passant. I si acceptem que el resultat del judici no quedarà reflectit tan sols en la sentència, sinó també en el debat polític, de moment els arguments de l’independentisme han puntuat més que els de l’unionisme. Suposo que en aquest minut i resultat en què de moment han acomplert més els seus objectius raonables les defenses que les acusacions hi té veure l’habilitat i la competència dels equips jurídics d’una banda i de l'altra. Però crec que el més determinant –i també el més impressionant– és el paper dels acusats que hem pogut sentir fins ara, Junqueras i Forn, amb una solidesa, una serenitat i una convicció, expressades en estils diferents, que tenen encara més mèrit si pensem els mesos que porten a la presó i les condicions personals en què arriben al judici. De tot, això em sembla el més admirable.