27/4: No és un plebiscit

Unes eleccions poden arribar a ser un plebiscit, però el més normal és que no ho siguin. Alguns dels qui deien que unes eleccions no poden ser mai plebiscitàries –quan es plantejaven així les eleccions catalanes del 2015– ara presenten les de diumenge com un referèndum: la dreta ve a dir que és un plebiscit sobre Espanya i el PSOE que és un plebiscit sobre Pedro Sánchez. Diria que unes eleccions es poden llegir com si fossin un plebiscit quan són pràcticament monotemàtiques i quan totes les posicions possibles es poden resumir en un sí o en un no. Per això crec que les eleccions d’aquest diumenge no són plebiscitàries. Perquè, d’entrada, no hi ha un tema que les monopolitzi, encara que les campanyes s’hagin centrat molt en Catalunya. Les polítiques socials, la relació amb l’extrema dreta, altres conflictes territorials, formen part del nucli de l'agenda electoral. I d’altra banda, tot i que semblen existir dos blocs clars –però no només dos blocs!– tampoc hi ha el bloc del sí contra el bloc del no, sigui quina sigui la pregunta. Hi ha molts matisos significatius. No són un plebiscit. No s’han de llegir com un plebiscit. No hi hem de votar com si fossin un plebiscit. Tenim dret a incorporar el nostre matís i la nostra dissidència.