DIETARI VV

31/05: El paisatge de Nissan

NISSAN HA DECIDIT marxar. És una decisió que obeeix a una lògica seva que ens pot semblar injusta, equivocada i fins i tot fraudulenta (en la mesura que l’empresa s’ha beneficiat d’ajuts públics). Hem d’aspirar a aturar-la o a minimitzar-ne els efectes negatius. Però la decisió de Nissan es produeix en un paisatge, que hi pot haver tingut alguna influència, no crec que decisiva. I el paisatge sí que és cosa nostra, i no és favorable. Pintat en traços gruixuts, hi ha tres imatges. Una, la del deteriorament de la marca Espanya, que és vista cada vegada més arreu com un estat ineficient i imprevisible. Dues, la d’una Catalunya que té plantejat un conflicte sense resoldre, amb una enorme potencialitat de conflicte i inestabilitat. Tres, la d’una Barcelona poc amable amb les empreses i especialment hostil a l’automòbil i a tot allò que representa. Les administracions i els partits es poden anar llançant les responsabilitats pel cap, però tothom en té alguna, no la mateixa. I tots tenen l’obligació adulta de ser conscients dels efectes de tot allò que fan o no fan, diuen o no diuen. Nissan ha pres una mala decisió. No sé si el paisatge hi ha pesat molt. Però el paisatge pesarà a l’hora de reconstruir allò que la seva marxa destrueix.