20/8: Torna la Catalunya a tres bandes

ELS ELECTORATS creen els seus partits, més que no pas els partits creen els seus electorats. Des de l’any 1980 a Catalunya es van dibuixar tres espais electorals, de mida desigual. Un era el del catalanisme transversal, molt centrat en l’eix nacional. Un altre, l’esquerra centrada en l’eix social i ambigua en el nacional. I l’altre, la dreta espanyolista. Eren les tres grans bosses que van nodrir sobretot l’electorat convergent, el socialista (amb Iniciativa) i el popular. Ara Esquerra disputa amb èxit a Convergència l’espai del catalanisme transversal que comparteixen. Ciutadans disputa al PP el de la dreta espanyolista (buscant l’eix nacional més que el social). I finalment el món de Podem ha heretat l’espai del PSC. Hi va haver dos moments en què semblava que aquesta Catalunya a tres canviava de perímetres. Un, els tripartits. Un altre, l’ascens de l’eix nacional, que semblava haver decantat l’espai socialista i generat una Catalunya a dues: Junts pel Sí versus Ciutadans. Ara, amb el pacte a l’Ajuntament de Barcelona com a bandera, tornem a tenir la vella Catalunya a tres. Han canviat els noms i a dintre de cada espai hi ha una disputa interna entre partits. Però torna a ser a tres. Falta veure quant pesa cadascuna.