28/5: Tot el poder a Sánchez

En les eleccions de diumenge, els espanyols han decidit donar (gairebé) tot el poder a Pedro Sánchez. I els catalans, força. El que s’insinuava a les espanyoles es confirma ara amb contundència. Matisat per infinitud de lògiques locals. La tendència general és una onada socialista, que s’ha de llegir sabent que Catalunya era al centre d’aquesta campanya. Els socialistes han aprofitat la fragmentació dels seus adversaris, han immobilitzat i marginalitzat la dreta (que hi ha ajudat, posant-se a l’extrem de la radicalitat) i han contingut l’independentisme, que guanya espais –importantíssim, Barcelona– però queda una mica per sota de les expectatives. Amb satisfacció europea, sembla que la societat espanyola –i una part molt important de la catalana–, potser fatigada de tanta excitació, ha volgut dir a Sánchez: arregla-ho sense trencadissa. No és la primera vegada. Després de la gran excitació d’Aznar, es va posar tot el poder a mans del 'talante' de Zapatero. Més que ara i tot. Llavors no va anar bé. Quan tens tot el poder, tens també tota la responsabilitat. Et toca solucionar-ho. Sense excusa. Sánchez ha rebut gairebé tot el poder. Ara l’haurà de gestionar. I els resultats catalans de les europees són una pedra a la seva sabata.