25/7: Una comèdia
La sessió d’investidura és una comèdia. Una d’aquelles comèdies romàntiques en què el protagonista (Pedro Sánchez) va preparant el casament amb una parella equivocada (Podem), que només agrada als dolents, mentre que el públic espera que els guionistes introdueixin un cop d’efecte perquè s’acabi casant amb el que, en el fons, és el seu amor veritable i la parella que li convé (Ciutadans). Aquest és el final feliç amb què somia la immensa majoria de l’establishment polític, econòmic i mediàtic espanyol. Potser haurien preferit una altra pel·lícula, la del 'trifachito', però, amb aquests actors, el somni ara és que pactin el PSOE i Ciutadans, si cal sense Rivera. Però la comèdia va avançant i el cop d’efecte no arriba. Hi ha escenes que van en aquesta direcció, molt aplaudides pel púbic que vol un final feliç: la bronca de Sánchez amb Iglesias, les seves declaracions d’amor a la dreta, les humiliacions als nacionalistes... Però a veure si encara tindrem una d’aquestes pel·lícules que acaben malament i el protagonista s’haurà de resignar a casar-se amb qui no toca, per no quedar-se solter. Un matrimoni ben poc oportú: l’establishment necessita un govern de Sánchez amb Ciutadans per al dia que surti la sentència. Pel que pugui passar.
