Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

22/3: Va de Franco

El principal debat polític espanyol actual és si l’amnistia política era per sempre més o té data de caducitat

SI NO HI HAGUÉS la qüestió catalana pel mig, a Espanya també acabarien discutint sobre Franco. Ho ha explicat amb una claredat absoluta Miquel Iceta quan, per defensar la negativa del PSOE a fer possible que es jutgin els crims del franquisme, ha afirmat: “El règim del 78 és una benedicció per a Espanya”. És la manera més evident de reconèixer que la pedra angular del règim del 78, d’allò que anomenem Transició, va ser negar qualsevol possibilitat de jutjar, ni moralment ni políticament ni penalment, el franquisme. Té tota la raó Iceta. La clau de la Transició va ser aquesta: el franquisme no es toca, i es mantenen fora de tota possible discussió democràtica les seves dues herències bàsiques, la monarquia i la sagrada unitat d’Espanya. Per tant, el principal debat polític espanyol actual -del qual el debat català és una part, com ho és el debat sobre la monarquia, tots tres enllaçats- és sobre si l’amnistia política que es va regalar al franquisme era per sempre més o té data de caducitat. Si era un peatge que s’havia de pagar durant uns anys per poder avançar cap a un règim de llibertats o si és una zona d’exclusió democràtica eterna. No, Franco no està enterrat. Franco encara és el tema. No el tema català, només. El tema espanyol.

Etiquetes