19/11: Visca la Ciència

Els anuncis de vacunes ja molt avançades contra el coronavirus generen una expectativa sòlida de canviar en un termini no gaire llarg la nostra relació amb aquesta malaltia. No serà de ben segur una solució automàtica i absoluta, però sí un gran canvi. Vist amb perspectiva històrica, és meravellosa la rapidesa amb què la Ciència ha donat una resposta a un problema nou i desconegut. Figura que vivim en una època de gran confiança social en la Ciència. Després, en la pràctica, aquesta confiança ni és tan gran ni tan general. Quan arribin les vacunes ho tornarem a comprovar. En qualsevol cas, en l’herència del pensament il·lustrat, és reconfortant aquesta confiança en la Ciència i en la Raó. Però aquesta confiança també té riscos. Pot passar que la societat generi la sensació que, si té un problema, el que sigui –el canvi climàtic, el coronavirus, les crisis alimentàries– ja vindran unes persones amb una bata blanca i trobaran al laboratori la solució màgica. Per tant, nosaltres anem fent la nostra, que ja vindran els científics i ens trauran les castanyes del foc. La confiança en la Ciència em sembla una virtut justificada. Però l’excés de confiança pot generar societats irresponsables. Ja ens ho arreglarà la Ciència...