DIETARIVV

16/12: Vot ètnic

El catalanisme ha tingut sempre un discurs territorial, vinculat amb el lloc. Sembla que el PP prefereixi el nacionalisme ètnic

FRANCAMENT, mai no se m’ha acudit trucar a la meva tia Rosario per dir-li què ha de votar a les eleccions municipals de Castro del Río. És ella qui viu allà, qui sap què hi passa i què necessiten, qui en coneix les claus, i per tant té infinitament més criteri que no pas jo per saber què hi ha de votar, encara que jo sigui el seu nebot. De la mateixa manera, em semblaria pintoresc que ella fes cas de les peticions del PP (no ho farà) i em truqués per dir-me què he de votar a les eleccions catalanes. Qui viu aquí soc jo. Per això en les eleccions voten les persones en funció del lloc on viuen, no del lloc de procedència o de quina és la seva família. La lògica de la política és territorial i no pas ètnica. Ius soli i no ius sanguinis. I la petició del PP que els espanyols que tenen parents a Catalunya els truquin per dir-los què han de votar només pot néixer de creure o voler que les eleccions tinguin lògica ètnica. El catalanisme ha tingut sempre un discurs territorial, vinculat amb el lloc. Sembla que el PP prefereixi el nacionalisme ètnic, de la sang. Però per damunt dels discursos, el pur sentit comú: la meva tia té més criteri que jo per saber què li convé a Castro del Río, i jo més que ella per opinar sobre què li convé a Catalunya.

Etiquetes