En defensa de les superilles

Les bones idees necessiten estar ben gestionades. Quan no és així, passen coses com les que hem vist els darrers dies

Ara fa 150 anys que Cerdà es va inventar l’urbanisme a Barcelona. La seva idea revolucionària, de planificar la ciutat pensant en les persones i dibuixant amb ambició a llarg termini, va donar el tret de sortida a una de les raons per les quals Barcelona és admirada i de referència: la seva capacitat de ser una de les ciutats més “amiga de les persones” del món.

Les superilles són, 150 anys després, un dels projectes més importants per a les pròximes dècades de Barcelona, i per això m’ha sorprès que la seva prova pilot hagi esdevingut tan polèmica.

Les superilles són un manifest construït (com la teoria general de l’urbanisme de Cerdà) que apel·la als valors més humans de l’urbanisme per millorar la vida dels ciutadans i inspirar el món tal com va començar a fer Cerdà fa 150 anys. Les superilles proposen una nova reinvenció de l’espai públic unint tecnologia i disseny, sociabilitat i urbanitat a partir de les grans idees que marquen els nous temps.

Com el pla Cerdà, es basen en una idea senzilla: proposen concentrar, en una malla de 3x3 illes, els busos i el trànsit que creua la ciutat, i desenvolupar a l’interior d’aquesta malla únicament el trànsit local posant tot l’espai al servei de les persones. L’anàlisi científica realitzada durant més de deu anys per Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana, demostra que és totalment viable i que permet millorar la qualitat de l’aire i la mobilitat, així com augmentar l’espai públic perquè els ciutadans visquin millor i l’economia sigui més dinàmica.

A Colau i el seu equip els toca treballar amb més rigor i de manera més transparent i consensuada; a l’oposició, no liquidar projectes clau

Ara, les bones idees necessiten estar ben gestionades, que se les doti de pressupost, que es doni màxima importància als elements comunicatius quan afecten les rutines dels ciutadans. I quan tot això no es fa, passen coses com les que hem vist els darrers dies. Un exemple recent de com la intervenció dels polítics pot fer que un projecte vagi bé o malament seria la xarxa ortogonal d’autobusos que s’ha anat posant en marxa els darrers anys amb gran èxit. Aquesta xarxa, també ideada a l’Agència d’Ecologia Urbana, va estar a punt de ser adulterada pels polítics el 2010 per mandra o per incompetència, implantant una simplificació del model que l’hauria fet inservible i que hauria provocat situacions com les que estem veient aquests dies. Aquí la reacció de l’equip de l’exalcalde Trias va fer, afortunadament, que l’any 2011 es reconduís el projecte segons la idea original, fent un gran esforç per a la implantació per fases i donant màxima importància a la comunicació, amb un resultat que ara tots gaudim. L’ús i la velocitat dels autobusos han augmentat sensiblement.

Un cop definida la xarxa ortogonal d’autobusos, que va permetre “eixamplar l’eixample”, expandir les superilles per tota la ciutat és una gran idea, i realitzar una prova pilot en la trama Cerdà al Poblenou era clarament encertat.

Per tant, què ha passat? Per què una prova pilot que hauria de ser motiu d’orgull i d’alegria per a tot un barri  ha acabat esdevenint una polèmica desagradable? La manca d’interès real de l’equip de govern, la baixa implicació dels tècnics municipals, el poc pressupost per a un projecte clau o la mala estratègia de comunicació de l’Ajuntament cap als veïns han estat les raons que han fet que una iniciativa com aquesta, que clarament ben implantada hauria estat un èxit, hagi acabat sent un motiu de decepció.

I, evidentment, segur que el projecte inicial es pot millorar. Jo suggeriria, des del meu suport a l’equip que porta deu anys treballant-hi, afegir a aquest projecte dues variables que el farien més potent i útil: el temps i les singularitats locals. Les tecnologies digitals permeten configuracions i usos dinàmics de l’espai que fan possible adaptar-se a una ciutat que té necessitats diferents també depenent del lloc, l’hora i el dia.

En qualsevol cas, el projecte de les superilles, com he explicat, és fonamental per al futur i cal defensar-lo de totes totes.

Ara caldrà aprendre del que ha passat. A Colau i el seu equip els toca treballar amb més rigor i de manera més transparent i consensuada; a l’oposició, no liquidar projectes clau perquè han estat mal gestionats, sinó intentar que l’equip de govern es posi al seu lloc i passi de ficar-se en embolics a treballar amb qualitat i ambició.

Si Barcelona aposta per ser una ciutat més humana, les superilles, igual que el pla Cerdà, l’obertura al mar dels anys 90 o la xarxa ortogonal d’autobusos, seran fonamentals per continuar reinventant la ciutat social i democràtica per la qual treballem des de fa més de 150 anys.