Publicitat
Publicitat
image-alt

XAVIER ANTICH

No és la llei, és una guerra

La sortida de la presó dels sis consellers del govern legítim de Catalunya ens ha permès conèixer amb detalls que esfereeixen la indignitat de l’estat espanyol. Sumats als detalls de la brutal violència...

El poder contra la força

A dos quarts de quatre de la tarda del divendres 27 d’octubre, després de 24 hores d’inquietud i agitació, d’incertesa i estupefacció, de marxa enrere i redreçament, de dubtes i determinació, el Parlament...

La presó contra la dissidència política

"Per molt bona que sigui una llei, sempre és maldestra. És per això que cal discutir-ne o qüestionar-ne l’aplicació. I la pràctica de fer-ho en corregeix les mancances i fa servei a la justícia. Hi ha lleis...

Entre la prudència i el coratge

La reflexió sobre les virtuts és una de les poques coses indefugibles quan es prova d’abordar, de manera reflexiva, l’acció humana. Les virtuts aspiren a definir, en cada moment, el que podria considerar-se...

Però, tot això és legítim?

Des de fa uns mesos, un problema travessa tots els debats sobre les iniciatives legislatives i executives promogudes pel govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. Especialment, aquelles que no...

Què resta, després de tantes llàgrimes?

Llàgrimes. Potser ha estat la paraula més repetida, l’experiència més sovintejada, durant la darrera setmana, a Catalunya. Des de diumenge passat, quan la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van acostar-se...

A plena llum del dia

No caldrà que esperem els nets per explicar-ho, com diuen que es fa amb les batalletes. Perquè no és una batalleta. És una batalla. I que, a més, es lliura en nom de la dignitat. I l’hem d’explicar ara, per...

Mai més por!

Era un 22 de setembre, el 1975, ara fa 42 anys. Procedents de París, arribaven a Madrid set intel·lectuals per presentar en públic un manifest contra les penes de mort que un tribunal militar havia dictat...

La llibertat no arriba sola

El 13 de gener del 1948 Gandhi començava un nou dejuni dels que van commocionar el món per la força pacífica del seu gest. El fotògraf Henri Cartier-Bresson va obtenir el permís de visitar-lo i el dia 30 es...

Qui riu últim riu més a gust

És estrany, molt estrany. Les comèdies de Shakespeare mai no han tingut el favor del públic que han obtingut, des del segle XVIII, les seves tragèdies. Llevat potser d’ Al vostre gust i del personatge de...

Qui riu últim riu més a gust

És estrany, molt estrany. Les comèdies de Shakespeare mai no han tingut el favor del públic que han obtingut, des del segle XVIII, les seves tragèdies. Llevat potser d’ Al vostre gust i del personatge de...

State of exception

The motif chosen by Òmnium, the ANC and the AMI (1) for the Barcelona city rally on Catalonia’s National Day might seem preposterous: a human face with a stroke of red pen across the mouth and the word...

Estat d’excepció

Podia semblar una exageració el lema d’Òmnium, l’Assemblea i l’AMI per a la Diada, amb el mot democràcia i un rostre amb una franja vermella que li tancava la boca. Podia semblar-ho, però no ho era. La...

Era un 7 de novembre...

Som on som no pas per un brot febril. Tampoc per alguna ocurrència d’última hora. En deien suflé, però no hi ha metàfora culinària que pugui fer-li justícia. Fa dècades, com a mínim dècades, que aquest país...

Els estranys camins del pensament

Durant una època, havia començat els meus cursos amb un text de Julio Cortázar: Manuscrito hallado en el bolsillo. El narrador ha decidit una ruta sense cap raó, amb els seus transbordaments, les diferents...

Sempre cal recomençar la Guerra de Troia?

De què estan fetes, les ferides d’una ciutat? No les individuals, que cadascú se les coneix i les tracta com pot, sinó aquelles que dessagnen el cos col·lectiu d’una comunitat. ¿Fins quan són visibles, les...

Parla’m com la pluja i deixa’m escoltar

E n una carta datada l’abril del 1336, el poeta Petrarca va escriure al seu amic Dionigi da Borgo San Sepolcro, mestre de teologia i filosofia a la Universitat de París. És la més cèlebre, i potser la més...

El descobriment de les altures

El 25 de juliol de 1796, a les 4 de la matinada, un jove filòsof de vint-i-cinc anys sortia de Berna per endinsar-se, durant set dies, pels Alps suïssos. Era la seva primera incursió a l’alta muntanya, que...

El descobriment de les altures

El 25 de juliol de 1796, a les 4 de la matinada, un jove filòsof de vint-i-cinc anys sortia de Berna per endinsar-se, durant set dies, pels Alps suïssos. Era la seva primera incursió a l’alta muntanya, que...

Les toponimistes mudes

Entre la immensa tropa que s’ocupa de la riquesa dels mots, hi ha una figura fascinant: la del toponimista, preocupat, en alguns casos fins a l’obsessió, pels noms dels llocs. Estranya preocupació, la de...

Caminar com a forma artística

Hamish Fulton és un artista estrany, pertorbador i fascinant. Des de fa anys ha basat bona part de la seva pràctica artística en una convicció: caminar és una forma d’art. Va començar a fer-ho en l’època en...

El pensament del cos que camina

Hi ha paraules que, alguns cops, tenen tanta força i lucidesa que desborden, per excés i sobreabundància, la conjuntura concreta per a la qual van ser pensades. Passa poques vegades, però és com si es...

El pensament del cos que camina

Hi ha paraules que, alguns cops, tenen tanta força i lucidesa que desborden, per excés i sobreabundància, la conjuntura concreta per a la qual van ser pensades. Passa poques vegades, però és com si es...

La postveritat de Fontcuberta

Joan Fontcuberta ha tornat a fer un fake. Altre cop. Però ara, amb Ximo Berenguer, l’estratègia ha estat molt més sofisticada, perquè ell s’ha amagat mentre uns altres presentaven, com un descobriment,...

No et posis filosòfic!

Una estranya convicció, molt generalitzada, tendeix a atribuir a la filosofia una forma de reflexió abstrusa i hermètica, que es caracteritza pel seu allunyament de la vida i la realitat. Quan pregunto als...

I què hi veiem, quan mirem dins?

Hi ha alguna cosa fascinant en els pioners de qualsevol cosa. Aquells que s’han atrevit a penetrar en llocs no fresats o encara no il·luminats per la llum que els altres hi han deixat, i que proven...

La llibertat, apassionadament

Estranya cosa, la llibertat: quan no se’n té, potser no es troba a faltar, però qui l’ha tastat és impossible que se n’estigui. Aldous Huxley va imaginar una contrautopia a Un món feliç : una societat que...

L'amor a les idees

S empre m’he preguntat si les grans obres literàries, aquelles sobre les quals no hi ha dubte de la seva transcendència, des d’Homer o les tragèdies gregues fins a les més rellevants del nostre temps, estan...

L’amor a les idees

Sempre m’he preguntat si les grans obres literàries, aquelles sobre les quals no hi ha dubte de la seva transcendència, des d’Homer o les tragèdies gregues fins a les més rellevants del nostre temps, estan...

Per què ens calen les arrels?

Per què ens calen les arrels? ¿Per quedar-nos en un lloc, per tenir un lloc propi, per sentir-nos segurs? És possible, però tot això no només no seria motiu suficient, sinó que, des de cert punt de vista,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | Següent >