Publicitat
Publicitat
image-alt

XAVIER BOSCH

Escolta, Europa / 54 dies de 155

Escolta, Europa Brussel·les, la ciutat grisa, s'ha tenyit avui de groc, d’estelades i de dignitat. Les fotografies que aquest dijous no em paraven d’enviar amics que han anat a la capital belga a clamar per...

Catalunya, submissió exprés / Uns binocles a la Diagonal

Catalunya, submissió exprés Vostè ha fet una cosa mal feta. Digui’m que, en realitat, no la va fer. Perfecte, ara m’agrada. Vostè m’ha de prometre, ara, que no reincidirà en cap malifeta unilateral. Així,...

Volem ciutadans d’aquesta Mena / Una vergonya de president

Volem ciutadans d’aquesta Mena “Si vol li ho dic de genolls: deixin d’utilitzar l’educació com a arma llancívola. Som ciutadans, no som éssers idiotitzats fàcilment adoctrinables”. Això li deia aquest...

Catalans, ens queda l’humor / La presumpta nova normalitat

Catalans, ens queda l’humor Ahir em vaig preguntar per què hi ha tants dies que, a la tarda, intento agafar el cotxe per anar a alguna banda. I em vaig adonar que era, únicament, per tenir l’excusa de posar...

Estimats ciutadans de segona / TOTES les dones

Estimats ciutadans de segona Catalunya fa mesos que té les finances intervingudes, fa setmanes que té les institucions segrestades i fa dies que té mig Govern a la presó i l’altre mig fent la viu-viu per...

No esteu sols / Banderes de reüll

No esteu sols L’octubre del 2017 passarà a la història. És massa d’hora per dir si el capítol tindrà un final digne però el redactat, ara per ara, és tan greu com els dies que ens ha tocat viure. La...

Estimaràs la terra / Contra Franco no vivíem millor

Estimaràs la terra La tramuntana del cap de Creus o la polseguera de la vall del Sió no ens les podran arrabassar. Les séquies ordenaran encara els conreus del Delta i la Sagrada Família continuarà buscant...

Els nostres Fets d’Octubre / La divisió era això

Els nostres Fets d'Octubre L’esperança de vida dels catalans és de 83 anys. Per sort, més enllà dels llibres d’història i de la Viquipèdia, encara hi ha molts conciutadans que van viure els Fets d’Octubre...

El conte de la caixa fonedissa / La gran ofensa de Rajoy

El conte de la caixa fonedissa Hi havia una vegada un país de gent treballadora i estalviadora que guardava els seus diners en entitats financeres sense ànim de lucre. L’obra social era un valor. La...

Els 980 i l’heroi anònim / TV3, en defensa pròpia (II)

Els 980 i l’heroi anònim La fletxa cap amunt d’avui mereixeria ser per la valentia i la coherència d’Àlex Rigola, per la personalitat de Gerard Piqué i per les assenyades paraules d’ahir del català més...

Els valors del Dalai-lama a Badia

Adeu minuts de casa, aparco el cotxe a Badia. A la població més etiquetada -i potser més desconeguda- del Vallès, el 27-S d’ara fa dos anys, van votar 7.623 persones de les 10.000 que hi tenien dret. Va...

The revolution of twisted smiles

We will vote or we will not: that is the question. With two days to go before 1 October, the focus is no longer on independence, but rather the reinstatement of fundamental rights that were thought to be...

La revolució dels somriures esqueixats / Qui dia passa, Espanya empeny

La revolució dels somriures esqueixats Votarem o no votarem, aquesta és la qüestió. A dos dies de l’1-O, el tema ja no és la independència sinó la recuperació de drets fonamentals que crèiem consolidats i...

La independència tenia un preu / Rajoy vol guanyar per 10 a 0

La independència tenia un preu A aquestes altures del Procés, fer qualsevol profecia que vagi més enllà d’un parell d’hores és tenir molts números de fer el ridícul. Ningú no sap què passarà. Ni avui, ni...

La mirra amarga de la por / Hola, Europa, que hi ha algú?

La mirra amarga de la por Carles Riba, un dels nostres grans poetes i líders morals, es va haver d’exiliar a França el 1939. Així ho explicava la seva dona, Clementina Arderiu, en una carta escrita a...

Hi ha gent per a tot... però no tanta

En un país de set milions i mig d’habitants, hi ha gent per a tot. Amb aquesta hipòtesi he dedicat la tarda de la Diada a buscar gent que, majoria o minoria silenciosa, continua fent la seva en un dia de...

Això no és Amèrica / Això encara és Espanya

Això no és Amèrica Mentre esperàvem una novel·la sobre Xavier Cugat, Jordi Puntí ens ha sorprès amb un llibre de contes. Beneït sigui aquest Això no és Amèrica, que ens recorda que l’autor és un narrador...

Autoretrat als cinquanta

La doctora s’apunta que faig gairebé dos centímetres menys del meu millor moment. El metre noranta, doncs, ja no tornarà. Del pes, en canvi, ara fa temps que no en parlem. Després d’haver arribat al volum...

Cent coses per resoldre abans de ressuscitar

Senyor, podríem fer, per exemple, que hi hagués aigua potable per als qui encara no en tenen? I que malalties del segle XIX es curin en llocs on són a les beceroles de la ciència? Seria possible que...

Quan enderrocaves el Mur amb un sol dit

He començat per Berlín, Joan. Saps que feia temps que et demanava que hi anéssim junts i tu em deies que no n’hi havia per tant, que està massa de moda i hi ha massa gent. Una ciutat sobrevalorada, era...

Ja només la poesia diu la veritat

La setmana passada la família Carrera -pare, mare, dos nens i una nena- va tornar del lloc de vacances més visitat del món. Volien veure com era el Walt Disney World de Florida amb els seus propis ulls....

He ballat un vals a Viena

Un dia, quan m’entrevistaven per a una revista literària francesa que ja ha plegat per falta de lectors, la periodista va aconseguir fer-me una pregunta diferent. “Vostè ha tingut una vida molt bona”, em va...

L’eco del llac del rei

A dues hores d’Innsbruck, allà on Baviera clava l’ungla del dit del peu al clatell d’Àustria, hi ha el Königsee. El llac del rei, vanant-se de gaudir de les aigües més netes i profundes d’Alemanya, té,...

Et llegiré a mitja veu tota la nit

Soc, ho admeto, home de poques excepcions. Quan conec una persona, per exemple, la mirada sempre se me’n va als ulls. Directe. I m’hi estic una estona que pot variar segons la seva expressivitat, el color...

Una marca personal mai superada

Melquíades Marcial, madrileny d’origen dominicà, va facturar la maleta amb les sabatilles de la bona sort a dintre. Fins que no la va recuperar a l’aeroport austríac, després de mitja hora d’esperar a la...

Una dona avorrida que llegeix

L’Almudena s’ha promès que mai no serà com la senyora que té al davant. No vol assemblar-s’hi però, alhora, no pot deixar de mirar-la. Veu que ha deixat la roba sobre la butaqueta verda, s’ha assegut al...

Quan ja em pensava que era gran

Quan ja em pensava que era gran vaig demanar dormir al llit dels pares. Havia estat l’estiu que havia fet onze anys i l’any que, per primera vegada, havia fet dues coses d’aquelles que marquen un abans i un...

Un amor d’estiu de 1982

El Marcello va entrar a la farmàcia a buscar un analgèsic i s’hi va quedar quatre anys. Era el mes de juny del Mundial d’Espanya de futbol, i amb dos amics genovesos i un Alfa Romeo van arribar a Barcelona....

Quan sempre plou sobre mullat

Si hi ha una cosa que puc afirmar, sense risc d’equivocar-me, és que Falana Greskas va triomfar a Itàlia. La seva tercera novel·la va vendre més d’un milió d’exemplars en tan poques setmanes que els...

El te d’Agatha Christie

Mayfair és, encara ara, el barri de Londres que fa més bona olor. A les terrasses dels seus edificis la primavera hi arriba abans que a d’altres racons de la capital. Els carrers, tocats i posats, conserven...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | Següent >