CAFÈ BAVIERA
Misc 23/12/2013

El Barça i l'acudit de la bicicleta

i
Xavier Bosch
2 min

Temps era temps, quan Manolo Clares encara tenia cabell, ja s'explicava aquell vell acudit del nen que va amb bicicleta i deixa anar les mans del manillar, i després treu els peus dels pedals i al final, de tan agosarat, es clava una patacada que es queda sense dents.

El Barça, a Getafe, va arriscar perillosament. Sense Messi, sense Valdés, sense Neymar, sense Xavi, va estar a punt de perdre alguna cosa més que la dentadura amb els gols d'Escudero i de Lisandro abans del primer quart d'hora. Què va passar? Dues coses: primer, els jugadors estaven més pendents d'una gespa indecent, irregular i digna de la Tercera Divisió que no de mantenir la posició i la concentració. Novament, ja feien prou de no caure per una pèssima elecció de tacs i per no haver testat prou el terreny de joc. I segon fenomen, Piqué va començar absolutament fora del partit. L'inefable Undiano Mallenco hi va tenir molt a veure quan, just abans del kick-off, li va ordenar que aquelles mànigues vermelles, per sota de la samarreta de la senyera, no les podia portar com volia. Així de llepafils són alguns àrbitres, que permeten trepitjades com la de Mosquera a Sergio Busquets o la puntada a l'esquena de Lisandro sobre Pedro però que, en canvi, els molesta una màniga llarga, una tira blanca en un mitjó o una samarreta per fora. I Piqué, descentrat, al primer minut va perdonar un gol mastegat, al minut cinc va cedir un córner amb una errada infantil i en la jugada del primer gol local va quedar absolutament retratat. En aquell moment, al Canal Plus ja es fregaven les mans especulant que el Barça no jugaria més amb la samarreta de les quatre barres perquè, amb la senyera posada, no guanyava ni un partit.

Però no va semblar que Martino es posés nerviós amb el 2 a 0. L'equip, sorprenentment, ni es va desanimar ni es va desordenar. Va continuar jugant igual, amb paciència, toc i buscant l'amplitud del camp. A través de la possessió i la pausa per buscar el moment. I lluny de clavar-nos la rebrincada que ens hauria neguitejat les festes, el Barça no va perdre els estreps ni amb el gol mal anul·lat a Pedro ni amb unes mans clares que havien de ser un penal. I sense deixar de pedalar, Pedro es va inventar tres gols de buscavides en només vuit minuts i el Barça, amb justícia, ja va arribar al descans havent consumat una remuntada que servia per mantenir el lideratge i arribar a les festes amb els cinc objectius de Gerardo Martino complerts: líders a la Lliga, campions a la Supercopa, primers de grup a la Champions, classificats per a la Copa i jugant cada vegada millor. I ara torna Messi. I Valdés. La seva absència s'ha tancat amb un notable alt. No ha estat l'anunciada fi del món. La clau és no deixar mai de pedalar.

stats