29/10/2015

Barcelona Experience / Colar-se per necessitat

3 min
Barcelona Experience / Colar-se per necessitat

Barcelona Experience

He ensenyat Barcelona a un amic de fora. L’he dut a racons que no surten a les guies, s’ha embadalit per una visita al Palau de la Música i ha tornat cap a Vicenza havent après una expressió nostrada: “roda el món i torna al Born”. El primer dia, però, la curiositat del visitant ja havia detectat dos fenòmens: les estelades als balcons i els top manta de carrer. Una cosa em va ser molt més fàcil d’explicar que l’altra. De manters n’hem trobat a banda i banda del passeig de Gràcia, al capdamunt de les escales del Palau Nacional, al Parc de la Ciutadella, encerclant els lleons de Colom, al Maremàgnum i al tram final de la Rambla. De fet, davant del Teatre Principal el vianant no sap ni on posar el peu per no trepitjar un DVD pirata, unes ulleres de sol que no protegeixen de res o un presumpte Louis Vuitton. El que té més sortida són les samarretes del Barça d’aquesta temporada, amb el nom de Messi, a una desena part del que costa a la botiga oficial. Tot falsificat. Si no tens un ral a la butxaca, fas el que calgui, i tant que sí. L’Ajuntament calcula que hi ha 400 manters a —potser s’han descomptat a la baixa—, que la majoria són senegalesos i que porten uns quatre anys a la ciutat. No formen part de cap màfia i, com va demostrar TV3 al mes d’agost, ells compren el material en uns magatzems de xinesos d’un polígon de Badalona i, després, el revenen per guanyar-hi el marge. No s’entén que no s’actuï, per exemple, sobre aquests parcs temàtics de falsificació a l’engròs i delinqüència organitzada. Sobre els top manta, l’alcaldessa Ada Colau sosté que “la solució no és policial”. El conseller d’Interior, Jordi Jané, està convençut que “la solució no és permetre el top manta”. És evident que és un problema de mal resoldre, però mentre les polítiques socials van a pas de tortuga la teranyina de la desesperació s’estén per la ciutat.

Colar-se per necessitat

Mercedes Vidal, ambientòloga i política vinculada a Esquerra Unida i Alternativa des de fa una dècada, es va estrenar com a regidora de l’Ajuntament de Barcelona al mes de juny. Amb l’entrada de Barcelona en Comú a l’alcaldia, va agafar la responsabilitat de la Mobilitat, que implicava, entre altres coses, la presidència de TMB. Aquesta setmana ha sorprès, per dir-ho de forma suau, que la responsable del metro, l’autobús i el taxi de la ciutat se n’hagi anat a fer una entrevista a Catalunya Informació i n’hagi sortit amb un titular que la perseguirà pels segles dels segles: “La presidenta de TMB entén que la gent es coli al metro per necessitat”. Ja se sap que de la memòria de Google sempre ens surts malferit. Et conviden al programa Economia i empresa, xerres durant dotze minuts i, quan la periodista posa sobre la taula que a Barcelona li surten caríssims els més de 13 milions d’euros en bitllets que no paguen les persones que es colen, dónes aquesta justificació: “El frau s’ha de controlar, però és que moltes vegades no respon a un desig de la gent de colar-se sinó que respon també a uns preus que malauradament la gent no pot pagar”. És un comentari altament injust. Sobretot, amb els jubilats, les vídues i la gent pobra de solemnitat que fa l’esforç de pagar el bitllet cada vegada que agafa el metro. Mercedes Vidal és l’exemple de qui vol nedar i guardar la roba. O ets en una banda o ets a l’altra. O aixeques el torn perquè es coli qui no pot pagar o ets la presidenta de Transports Metropolitans. Les seves paraules no són una relliscada per la innocència política, ni per la inexperiència dels 34 anys. El conseller Santi Vila ha tingut pressa per demanar-li la dimissió —que fàcil que és, sempre, veure la palla en l’ull aliè—. Però per aquestes declaracions em fa l’efecte que no cal que plegui. Només cal que ens aclareixi quin barret vol portar.

stats