17/05/2015

Campions amb dos collons

2 min
Messi, al mig, feliç al final  del partit,  amb Neymar fent festa grossa i Xavi liderant les celebracions blaugranes.

Un gol de Messi. La Lliga de Luis Enrique havia d’acabar d’aquesta manera, amb les imatges que passaran a la història. Ni Undiano Mallenco, escatimant-nos dos penals al Calderón, no ens va esguerrar la festa. Ni la persecució del Reial Madrid, que va dir que guanyaria els deu últims partits i n’haurà guanyat nou i tan sols haurà cedit un empat, no ha posat nerviós un equip mentalment fort, tàcticament madur i físicament pletòric. Ni Cristiano fent el seu estiuet de Sant Martí a Cornellà no n’ha tingut prou per pispar-nos la Lliga 23, amb 93 punts, que encara poden ser tres més. Un any més, i aquesta dada no té cap excepció, quan ell guanya el Pitxitxi el seu equip es queda amb les ganes del títol.

El Barça ha sigut més regular i ha hagut d’anar a guanyar el títol al camp del campió. I ho ha fet, amb resultat curt però amb una sensació de domini absoluta. Luis Enrique ja va arribar dient que aquí no hi havia anys de transició i que tenia clars els deures que havia de fer: encertar-la amb el recanvi de Valdés, encaixar menys gols al darrere, millorar en la pilota aturada (tant al davant com sobretot al darrere), que els jugadors trisquessin de valent, que tornés la pressió i la gana, que no fóssim tan previsibles amb el futbol d’atac, que Neymar i Messi connectessin, que sabéssim integrar Luis Suárez en un sistema en què els davanters centre sempre havien fet nosa a l’argentí. 30 victòries a la Lliga, a falta d’un partit, vol dir haver punxat molt poc. Igualar el rècord de victòries fora de casa (14) empata amb els millors registres aconseguits amb Guardiola o Vilanova i només és a l’abast del millor Barça de la història. Això no s’aconsegueix amb un entrenador amb fuet i amb el millor jugador del món.

El Barça s’ha sabut blindar de les crítiques desmesurades, ha anat creixent, no s’ha desviat de l’objectiu i ha jugat sempre com un equip. Els gols salvadors de Mathieu, la brúixola de Busquets o els minuts de brega de Pedro compten tant com les sotanes de Neymar, les aturades de Bravo o el lideratge de Piqué i Mascherano. El trofeu de la regularitat ja és nostre perquè Luis Enrique ha sabut arribar al tram final de la Lliga amb l’equip fresc i l’autoestima alta. Ara vénen les dues finals de caixa o faixa. Un repte, el de repetir el triplet, que a tots els ve molt de gust. Encara que no ho diguin, tenen ganes de guanyar, com sempre, i de tancar boques, també.

stats