La insòlita carta en defensa del Barça de Miguel Cardenal, secretari d’estat per a l’Esport, publicada aquest dimarts a les pàgines d’ El País, mereix, més enllà de l’aplaudiment, una interpretació. Per què aquest cop de mà al president Josep Maria Bartomeu del màxim representant de l’esport del govern del Partit Popular? Per què, de cop i volta, es mulla tant pel Barça? Per què, com diu ell mateix, “es revela contra la desmesura”? Per què vol exonerar, públicament, la junta directiva del Barça i, al contrari, ens situa com a club exemplar, també a l’hora de pagar tots els impostos? No em sembla un article fruit d’un atac sobtat de barcelonitis, ni d’algú que parla sense coneixement de causa.

Al contrari, em sembla per damunt de tot un escrit en defensa pròpia, d’algú que té molta informació i que potser ha tingut un paper en tota aquesta auca i es vol fer perdonar de vés a saber què. En català diem: “Em fas festes i no me’n sols fer, o em vols fotre o m’has de menester”. Qui sap si, en l’inici de l’esclat del cas Neymar, el responsable de l’esport espanyol va remenar les cireres o qui sap si, per exemple, es va marcar un farol davant del club que després no va poder complir. Com si fos ell, posem per cas, qui li hagués dit a l’aleshores president Rosell que la fiscalia no tenia la intenció d’admetre a tràmit la querella i, després, a l’hora de la veritat, correm-hi tots. Tal vegada, si haguessin existit aquestes converses, ¿el Barça podria demanar que, en cas de judici, el mateix secretari d’estat per a l’Esport hi anés a declarar com a testimoni? En aquest cas -hipotètic, deixem-ho així- millor fóra, d’entrada, escriure una carta de suport i desgreuge al Barça perquè quedi clar, inequívocament, que ell considera que es pot estar a punt de cometre una injustícia, a banda de l’estigma mediàtic paral·lel que s’ha creat. D’aquí que Cardenal apunti a “l’enfrontament malaltís” que ha superat “la sana rivalitat”, en un missatge criptíc que apunta, em sembla entendre, cap a Madrid.

En qualsevol cas, Miguel Cardenal ha escrit una carta valenta i sincera. Segurament, la caverna televisada -malson de la mitjanit- no l’hi perdonarà. És més, coneixent-los els tics, intueixo que aprofitaran la seva carta com un bumerang per intentar demostrar, ara, que el Barça és l’equip del govern del PP. Cada error arbitral que beneficiï el Barça l’interpretaran en clau d’aquesta carta. I més encara si, al cap de l’any, el Barça suma més títols que el Reial Madrid. Si amb la invenció del villarato hi van sucar pa, ara podran parlar de cardenalicio. Però a mi, de tot aquest soroll interessat, ja en poden tirar un bon tros a l’olla.