31/12/2010

Catalunya endavant

2 min
Montserrat, Honorat

Cada matí, quan el president Mas arribi a Palau amb la corbata blavosa i la nova cartera de pell del Toni Miró i entri al seu despatx, corre el risc que li caigui l'ànima als peus. És una estança freda, fosca, d'una austeritat que fa joc amb els temps que corren però que s'adiu poc amb la prestància del càrrec.

Pot ser d'un gòtic molt elegant -que ho és- però és un despatx que, un cop travessat el saló Mare de Déu de Montserrat, tristeja pels quatre cantons. Sort en tindrà que, assegut a la taula, entre els dos finestrals que donen a l'estret carrer de Sant Honorat, hi ha un quadre d'Antoni Tàpies que aporta color, modernitat i força. Una pinzellada blanca, gruixuda, en ziga-zaga, una creu vermella i unes lletres negres que, ben clarament, diuen: "Catalunya endavant".

La cita no necessita interpretació. El missatge que envia el geni de l'expressionisme abstracte és clar i rotund. No deu ser casualitat que una obra així pengi del despatx del president de la Generalitat. Tàpies, potser perquè va néixer el dia de Santa Llúcia, sap que "la realitat no és només el que veiem amb els ulls". Per això, Tàpies té el costum de fer que un mirall, no gaire gros, sigui el primer espectador del quadre que acaba de pintar. Aquest truc li permet agafar distància i tenir una millor visió de conjunt d'aquella obra.

A Artur Mas, que no se sent ni un resistent ni un alliberador però sí un constructor de la nació catalana, si encara admet consells, li recomano que, a falta de mirall, miri el quadre, si pot ser, cada dia. Ni que sigui una llambregada per agafar energia.

I per assegurar-se que el seu govern, fins i tot la consellera de Justícia, comparteix l'objectiu que Catalunya vagi endavant. Fins ara, no ho ha semblat.

stats