Corbata de Champions
Tito Vilanova es posa la corbata només per als partits de Champions. L'equip, a Europa, es posa el frac. Els 90 minuts de futbol ahir a Lisboa, en un molt bon estadi i contra un equip altament testoterònic, han estat els millors des que Guardiola se'n va anar a la Cinquena Avinguda. A la Lliga l'equip ha guanyat els sis partits que ha jugat, a la Champions també compta els partits per victòries, però ahir a Lisboa va fer un gran pas endavant.
La segona part va ser futbolísticament impecable. De matrícula d'honor. Pel control absolut, per la col·locació de les peces, per la precisió en la passada, per la profunditat i per haver corregit els errors defensius de la primera part. Tot i el bon resultat del descans, la primera part havia semblat l'assaig general del partit contra el Madrid. Un Barça amb actitud, ambició, velocitat de pilota i nivell de concentració, però un rival que, amb la pilota als peus, muntava un contraatac vertical amb tres passades. I el migcamp del Barça no sabia frenar ni el jugador en la conducció ni el desmarcatge de les puntes portugueses. No van marcar, en part, pel gran encert de Valdés. Però molts barcelonistes s'estremien pensant què passaria si aquells contracops portessin la firma de Cristiano Ronaldo, Di María o Benzema. Córrer cap enrere no és el fort de jugadors com Cesc o Xavi i quedava massa espai entre línies, per davant dels centrals i a l'esquena de Sergio Busquets. Puyol i Mascherano sovint havien d'anar a tapar el forat negre que Alves continua deixant a la seva banda i, per tant, el central de guàrdia quedava perdut i naufragava davant la superioritat rival. Després del descans, amb un Benfica que ja no podia pressionar tant, el Barça no li va donar ni una sola opció, ni d'atac ni de contraatac. A pilota aturada sí. I aquí, novament, l'assaig general de Lisboa de cara al Madrid va fer una mica de basarda. Si els que rematen de cap són Sergio Ramos o Pepe solen ser més efectius que Jardel o Matic.
A més a més, per al partidàs de diumenge -i vés a saber per a quants mesos- perdrem un Carles Puyol que és dels pocs que salten bé de cap en les jugades d'estratègia en contra. Jugarà Alex Song. Hi haurem de confiar a la força, i saber que amb futbol com el d'ahir, amb les combinacions ràpides de Xavi, Busquets i Cesc, els que han de patir són els altres. I queda el factor Leo Messi, esclar, que sembla que es guardi els gols per a Iker Casillas. De moment, els últims quatre que ha marcat el Barça -els dos últims de Sevilla i els dos de Lisboa- són passades perfectes de l'argentí. Allò que en bàsquet en dirien assistències.
